facebook twitter flickr youtube Sindicaciˇ

Antoni Verger

Presentaciˇ

antoniverger

Portaveu de l'Assemblea del PSM-Entesa a Palma i Portaveu del grup municipal de M╔S per Palma

Menu

Menu:

Categories

Mobilitat [12]
General [10]
Palma [21]
Sostenibilitat [1]
Entrevistes [7]
Palma Ara [2]
PSM-Entesa Nacionalista [1]
Aniversari [1]

Cercador



AnÓlisi (molt personal) de les Eleccions Generals 2015.

antoniverger | 22 Desembre, 2015 14:26

LA CLAU: El model social i polític de l'Estat espanyol està esgotat. Els joves (i bastants majors) no tenen feina ni cap perspectiva de futur. I la connivència entre elits econòmiques i el poder polític bipartidista és evident (monopoli elèctriques, rescat bancari, frau fiscal de les grans corporacions, etc.).
L'anhel de canvi, de ruptura amb aquest estat de coses, l'ha sabut representar molt bé Podemos. Aquest ha estat el factor clau (i no un altre) que ha provocat que MÉS hagi quedat sense representació al Congrés dels Diputats. L'onada ha estat molt forta i moltes persones properes a MÉS han optat pel partit de Pablo Iglesias. 
Felicitacions sinceres a Podemos pels seus bons resultats. Els hi desig molta sort i encerts en la seva tasca. I que segueixin guanyant cada vegada més força a nivell estatal a costa del bipartidisme PP/PSOE i la seva crossa (C's). 

AUTOCRÍTICA: Vaig ser molt crític quan es va conformar el Govern. Per responsabilitat vàrem acceptar la presidència del PSOE i que Podem quedàs fóra. Segueisc pensant el que ja vaig manifestar en aquell moment a l'Assemblea de MÉS. No ho hauríem d'haver acceptat. El PSOE i Podem estan exactament on volien. I nosaltres en una posició intermitja, difícil, que Podem i PSOE aprofiten en benefici seu i detriment nostre.  
Dit això, veig uns governs que estan fent coses molt positives (aturada importació de fems, ecotaxa, renda social garantida, frenada dels desnonaments a Palma, aturada Ses Fontanelles, augment de pressupost i personal a Educació i Salut als Pressuposts 2016, etc.). També veig molta gent preparada i compromesa al capdavant de les institucions (parl dels càrrecs públics de MÉS, els que conec).
No puc amagar que no m'agraden algunes indecisions i lentituds dels governs, ni tampoc alguns nomenaments. Però sense conèixer les circumstàncies concretes, de vegades es pot ser injust. 
En qualsevol cas, tenc molt clar que ni l'articulació ni la gestió dels governs ens han restat suport electoral de manera significativa. El factor clau i determinant ha estat un altre. Ja l'he dit. L'anhel de transformar una realitat injusta i la identificació de Podem amb aquest anhel.  
 
MÉS PAÍS: Des de MÉS compartim aquest desig de canvi profund però seguim convençuts de que aquesta terra nostra necessita un projecte polític propi, de base, que la vertebri social i políticament. No arreglarem els nostres problemes fins que no entenguem que estam discriminats negativament i som considerats (i tractats!) com a ciutadans de 4rta categoria a l'Estat espanyol. 
Tenim a Sanitat les llistes d'espera i a Educació les ratios alumne/professor més elevades de tot l'Estat, tenim la nostra economia asfixiada (i menys llocs de feina!) perquè no se compensen els costos d'insularitat ni podem gestionar els aeroports, tenim també un sistema de transport públic i de protecció dels nostres espais naturals molt deficients, i el nostre patrimoni abandonat, i el món cultural aïllat i sense impuls, etc.
Lamentablement, després dels resultats electorals de diumenge a Balears, en que hem substituït el bipartidisme per un quadripartidisme estatal, a Madrid, als Ministeris (un món que conec bé), ho seguiran tenint clar: Balears és una "província rica" que està "còmoda" amb el tracte que té per part de l'Estat. 

Per això és imprescindible que seguim fent feina. Perquè tenim raó i perquè és de justícia. Malgrat hem pujat en un context molt difícil, i hem obtingut uns bons resultats (excel·lents si els comparam amb el que ha passat a Galícia, Navarra, Euskadi, Canàries, Aragó, etc.), han estat insuficients. Necessitam avançar en autoconsciència. Autoafirmar-nos. I no deixar-nos trepitjar. Som un poble, som ciutadans i ciutadanes, i volem que se'ns tracti de manera digna. 

Posted in General . Comentaris: (2). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Pregˇ del Desembarcament del Rei en Jaume (Santa Ponša, 7/09/2015)

antoniverger | 08 Setembre, 2015 19:10

Bon dia a tothom

Som un assistent assidu a n'aquesta ja tradicional commemoració del desembarcament del Rei en Jaume a Santa Ponça. Per això vos podeu imaginar l’honor que representa per jo ser el pregoner. Moltes gràcies companys de MÉS per Calvià per convidar-me a fer el pregó, a més, en un ANY MOLT ESPECIAL. 

Per primera vegada en la història, l'Ajuntament de Calvià té un regidor sobiranista d'esquerres, Rafel Sedano, militant del PSM, de MÉS, i això és fruit de la bona feina de l’agrupació de MÉS per Calvià i de l'audàcia, la convicció i la perseverança del propi Rafel.

Aquest primer regidor sobiranista tampoc no hagués estat possible sense la feina prèvia, durant anys, en un ambient poc propici (ho direm així), de l'agrupació de Calvià i de gent com na Dolors Fortesa-Rei, persona excel·lent, compromesa, valenta i lluitadora, a qui admir molt.

És un any molt especial també perquè Catalunya està en un moment crucial. En dura lluita per poder exercir el seu dret a decidir com a poble, front un estat que no té més recurs que les amenaces ni més argument que el compliment d'una Llei “inamovible” que impossibilita l'exercici d'un dret democràtic bàsic, el dret d'autodeterminació. Enguany, des d'aquí, és obligat també desitjar molta força al poble català en la seva lluita cap a la llibertat i la plenitud nacionals, cap a la seva independència si així ho decideix democràticament.   

El motiu d’aquest pregó és commemorar uns FETS HISTÒRICS que tengueren lloc en aquest mateix indret. Efectivament, dia 5 de setembre salparen dels ports de Tarragona, Salou i Cambrils més de 150 naus catalanes cap a la conquesta de Mallorca.

Tota la mar semblava blanca de les veles: tan era gran l’estol”, es diu al “Llibre dels Fets”. Segons les cròniques, devers 800 cavallers i més de 10.000 soldats conformaven l’expedició. Volien desembarcar a Pollença però finalment el vent va fer canviar de plans Jaume I i l’esquadra arriba Santa Ponça, on es produeix un primer desembarcament aquí mateix, dia 10 de setembre de 1229, de 150 cavallers i 800 soldats, que derroten per primera vegada l’exèrcit del valí de Mayurka, Abu Yhaya. Així comença la conquesta de Mallorca, la qual acaba amb la brutal entrada de l’exèrcit cristià a la Madina Mayurka dia 31 de desembre d’aquell mateix any. Aquests són els fets històrics, uns fets que no cal amagar que varen ser brutals (com ho eren tots els episodis de guerra de l’època), uns fets que se solen resumir dient que “els catalans varen conquistar Mallorca”, una frase que, essent certa, amaga una realitat encara més precisa: el que va passar realment aquell setembre de 1229 a Santa Ponça és que “els mallorquins (nosaltres) vàrem arribar a l’illa”. No és tan que uns tercers, “els catalans”, conquistassin la nostra illa. El que va passar és que els mallorquins, els que actualment ens consideram i sentim com a tals, vàrem arribar a Mallorca.

No estic renegant en absolut dels habitants més antics de Mallorca, de la nostra prehistòria talaiòtica, dels foners, de la romanització, dels jueus, de la dominació bizantina ni de la musulmana (andalusí i almohade), totes elles cultures i poblacions que han deixat sens dubte un substrat en la Mallorca actual. Simplement estic dient que 1229 és la data fundacional de l’actual Mallorca, de l'actual poble mallorquí.  

Per això, recordar aquesta història, aquesta commemoració del desembarcament a la costa de Calvià del Rei en Jaume, és sobretot un acte de reivindicació i RESISTÈNCIA. Perquè tots sabem que aquesta història ens l’han volguda amagar. Generacions i generacions de mallorquins escolaritzats han crescut coneixent i identificant-se amb la història dels reis Godos, les gestes del Cid Campeador, o la conquesta castellana d’Amèrica, etc. però no han sabut pràcticament res de la història de Mallorca, de les nostres centenàries institucions d’autogovern (Jurats del Regne, la Universitat, el Gran i General Consell, el Sindicat Forà, etc.), ni de la història del nostre poble, que comença el setembre de 1229. Ens han volgut desposseir de la nostra memòria, de la nostra llengua, en definitiva, de la nostra identitat. Durant anys, i ara encara, se’ns ha volgut “espanyolitzar”, com va reivindicar l’inefable ministre Wert, ara feliç (i ben pagat) ambaixador a París.

Però hem resistit, i cada vegada tenim més força, com vàrem demostrar amb la manifestació històrica de les 100.000 persones el 29 de setembre de 2013. Aquell dia va quedar clar que hi ha país, cada vegada més auto conscient, i sobretot, que no ens deixam trepitjar. Un govern autoritari i antimallorquí va voler marginar la nostra llengua a l’escola i l’administració, però es va topar amb un poble valent i combatiu, que el va derrotar, primer socialment, i després políticament, amb les eleccions del 24M. Tot plegat una gran lliçó de dignitat col·lectiva. Anaven a per nosaltres, però no ho han aconseguit. Hem guanyat. Els hem derrotat. Som mallorquins i volem seguir sent mallorquins. Aquest és el missatge del 29S de 2013, una fita, un punt d’inflexió històric, en que un poble que molts pensaven conservador i conformista es va demostrar vigorós i digne.

Però malgrat cada vegada siguem més forts, i hi hagi motius per l'optimisme, tots els que som aquí també som conscients que seguim NEDANT CONTRACORRENT. Estam compromesos i lluitam per la seva supervivència d'una cultura en inferioritat de condicions, en un territori on la llengua predominant és una altra, amb unes indústries audiovisuals i culturals molt més potents que les nostres. I això sabem que de vegades és complicat. Sabem el que signifiquen mirades de desaprovació quan entres a determinats establiments parlant en català. Tots hem vist cambrers que no tenen cap problema en fer un esforç per entendre i contestar en anglès però que es neguen a fer el mateix amb la nostra llengua. Sabem que de vegades són possibles fins i tot agressions verbals quan intentes exigir els teus drets lingüístics. A Cris Juanico l'altre dia, a un vaixell de Baleària, li varen enviar la Guàrdia Civil per voler fer-se entendre en català.

Tots els que som aquí sabem que nedam contracorrent intentant mantenir el compromís amb una cultura petita, minoritzada al seu propi territori, i sense un estat que la defensi, sinó més bé el contrari.

Ara bé, en nedar contracorrent hi ha graus. Alguns de vosaltres sou fills de pares conscients del valor de la nostra cultura i de la necessitat de la seva preservació. Així vos ho varen transmetre i vàreu arribar d'una manera natural a aquest compromís.

D'altres, però, ho hem tengut una mica més difícil. Aprofitaré aquest pregó per fer-vos una petita confessió: jo VAIG SER UN NIN CASTELLANOPARLANT. Nascut l'any 74, fill de pare mallorquí i de mare també mallorquina però filla d'immigrants (els meus padrins eren d'Albacete i Terol), la meva llengua materna va ser exclusivament el castellà. No culp als meus pares. La seva educació “espanyolitzadora” els va fer pensar que “el millor” pels seus fills era que tenguessin com a llengua principal la castellana, la bona, l'important. “El mallorquí ja l'aprendran”, deien a ca meva. Però a la Palma dels anys 80, sense escoltar  català a ca teva, ni al carrer, ni a l'escola, ni als mitjans de comunicació, no l'aprenies.  I fins als 13 anys vaig ser un nin monolingüe.

Però jo, a més de monolingüe en castellà, era també un nin un poc raro. Vivia al Camp Redó i passava sovint camí de ca “la abuela Maria” per davant els habitatges coneguts com a “Corea”.

Quan passava observava els al·lots de la meva edat (12 o 13 anys) que vivien allà, i comprenia que ells no anirien mai a la Universitat ni tendrien les mateixes oportunitats que jo, simplement perquè havien nascut 8 carrers més amunt de ca meva. I això ho sentia molt INJUST. Me rebel·lava. M'estava fent d'esquerres sense saber-ho, de manera instintiva, per sentiment, per reacció contra la injustícia. No podia ser. Totes les persones, tots els nins havíem de tenir les mateixes oportunitats.

De la mateixa manera, em vaig començar a entémer que el mallorquí era una llengua dèbil, en retrocés. Com era possible que jo mateix vivint a Mallorca, sent fill de mallorquins, no el m'haguessin ensenyat i no el xerràs? Al meu col·legi de Palma una majoria de companys no el xerraven. En canvi, entre la gent més gran, els meus padrins, tios, sí que era una llengua habitual. La conclusió era clara. El mallorquí, el català de Mallorca, s'estava perdent. I jo mateix, un nin mallorquí de 13 anys i castellanoparlant, era la millor prova. I això també era una injustícia. No podia ser que es perdés una llengua, i a més sent la pròpia de l’illa.

Un dia a 8è d'EGB vaig arribar a l'escola decidit a canviar de llengua. Les primeres setmanes varen ser complicades, acumulant errades, alguna burla i problemes de comunicació. Però aviat parlava català prou bé. I des de llavors. Així, essent  la meva llengua materna el castellà, ara mateix sent com a la meva llengua, la catalana. En català pens, escric, faig feina, estim i somiï.

M'imagin que ara enteneu millor perquè ja fa anys que venc assíduament al pregó del desembarcament a Santa Ponça. Per això som tots avui aquí. Venir és una forma de resistència, un acte de memòria necessari, de compromís amb la nostra llengua i cultura encara amenaçades. 

Aquests dos compromisos bàsics LLUITA PER LA JUSTÍCIA SOCIAL I PER LA NOSTRA LLENGUA I CULTURA, adquirits de manera quasi instintiva quan només era un nin, m'han acompanyat tota la vida i formen part del meu ésser més íntim. Per jo són dos compromisos i dues lluites INDISSOCIABLES. Tenen exactament el mateix fil conductor, la reacció contra la injustícia, en favor del dèbil. Exactament igual que la lluita feminista, la lluita ecologista, la lluita LGTB, la lluita antiracista, etc. Per tot això vaig decidir militar en el PSM ara ja fa 20 anys, i per això he fet i seguiré fent feina a MÉS per Mallorca. Perquè la política és l'arma més poderosa que tenim els ciutadans per lluitar contra les injustícies. Alguns volen que la gent no sàpiga això, intenten fer de la política un joc brut, totalment prescindible, no hi ha alternativa, diuen, la ciència econòmica marca el camí del que s'ha de fer. Alguns poderosos ens volen convèncer de que no hi ha marge i s'ha de ser “realista”, de que les injustícies i la destrucció ecològica del planeta no són tan greus, o que el camí de les llengües minoritàries és tanmateix desaparèixer.  I no és cert. Hi ha alternatives. Com a ciutadans conscients i crítics, hem de reivindicar la política, la política en majúscules, al servei de la gent, dels més desprotegits i del bé comú.

No puc acabar aquest pregó, que ha començat rememorant uns navegants travessant la Mar Mediterrània, i que ha seguit denunciant injustícies, sense una un record per totes les persones que arrisquen la seva vida, i la dels seus fills, travessant la mar, fugint desesperats de la guerra i el caos en què s'han convertit Síria, Líbia o Iraq. Tots sabem que EEUU, Regne Unit, França, la Unió Europea en general, tenim una responsabilitat directa en el que està succeint en aquests països. No podem eludir la nostra responsabilitat ni ser egoistes. Dret d'asil, ajuda i millora de les condicions de vida dels refugiats allà on siguin, i compromís en generar les condicions perquè puguin tornar aviat als seus països.

Vull acabar aquest pregó desitjant que aquest sigui un bon any per la Justícia, pels més desprotegits, per la nostra llengua i cultura, i per tota la bona gent compromesa que ens hem trobat avui aquí. Que ens poguem veure aquí tots l’any que ve i poguem celebrar moltes victòries.

Visca MALLORCA!!

Posted in General . Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

El futur del tren a Mallorca

antoniverger | 13 Agost, 2015 21:24

FETS (una realitat escandalosa):

1) Entre 2011 i 2015, quan la crisi econòmica era més profunda, i es "retallava" a tot l'Estat en salut, educació, atenció a la dependència, etc., l'Estat central va seguir invertint entre 2.500 i 3.000 milions d'€ anuals en obres de noves línies d'AVE. Pareix que el 2016 la inversió en obres d'AVE's encara s'incrementarà molt. 

2) Entre 2011 i 2015, incomplint els seus compromisos legals (Conveni ferroviari, Estatutàries), l'Estat ha invertit 0€ en transport públic i tren a Mallorca.

Un autèntic insult i una estafa als ciutadans que vivim i treballam a Mallorca i les Balears.

FUTUR (urgent i necessari):

El Pla Director Sectorial de Transports d'IB (PDST), aprovat el 2006 amb gran consens social i de totes les forces polítiques i encara vigent, marca quin ha de ser el desenvolupament de la xarxa de transport públic.   

En aquesta línia, què és NECESSARI i URGENT fer en transport ferroviari a Mallorca?

1) ELECTRIFICACIÓ total de la línia (falten els trams fins a Sa Pobla i Manacor).
2) Tren d'ALCÚDIA (des de Sa Pobla, en paral·lel a l'actual carretera, arribant fins a les portes de la ciutat d'Alcúdia i molt aprop del nucli residencial del Port d'Alcúdia). 
3) TREN DE LLEVANT (Manacor-Artà i prolongació fins a Cala Ratjada).

S'ha de dir que a més d'urgent i necessari també seria POSSIBLE si ens arribàs de l'Estat anualment una inversió només del 2% del que s'inverteix anualment en AVE's. No és cap absurd, de fet a Balears som gairebé el 2% de la població de l'Estat.

Una qüestió que em preocupa és que, lamentablement, pareix que ha calat dins un sector de la ciutadania el DISCURS "anti-tren", i en concret "ANTI-TREN DE LLEVANT", que ha reiterat el Govern Bauzá durant tota la passada legislatura.

1) Alguns diuen que el tren de Llevant seria molt LENT (es diu que es torbaria 2h30m. o fins i tot 3 hores en arribar a Palma).
Això és totalment FALS.
El trajecte Palma-Manacor electrificat i express (sense o amb poques aturades intermitges es podria cobrir en 45 minuts). El Manacor-Artà-Cala Ratjada, fent totes les aturades, es podria fer en 35 minuts.
És a dir, en 1 hora i 20 minuts es podria anar de Cala Ratjada a Palma, sense transbordaments. Els vehicles tren-tram Manacor-Artà estan capacitats per arribar fins a Palma (i ho farien en un temps molt competitiu respecte al cotxe privat). 

2) També es diu que aquesta línia tendria molts POCS USUARIS.
Tampoc és exactament així.
Els estudis de demanda situaven el llindar d'usuaris anual entre Manacor i Artà el primer any en 575.000. Pocs? El corredor Inca-Manacor té al voltant de 600.000 usuaris. El Govern Bauzá, que volia tancar hospitals, ni tan sols es va atrevir a insinuar el tancament del tren a Manacor. Per què? Perquè l'arribada del tren ha significat una millora substancial per la mobilitat de manacorins, petrers o sineuers que seria inimaginable eliminar. Així, per què idò no s'hauria de posar en marxa el Manacor-Artà, el qual tendria pràcticament el mateix nombre d'usuaris que el tren de Manacor? Més si tenim en compte que amb al imprescindible perllongació fins a Capdepera i Cala Ratjada es calculava que el corredor podria a arribar a tenir el primer any d'explotació fins a 1,2 milions d'usuaris.

Són temps de canvis profunds, es parla molt de canvi de model social, econòmic, territorial, etc., però també és molt urgent a Mallorca i Balears un canvi profund de l'actual MODEL de MOBILITAT, amb gran preponderància del cotxe privat, caminant decididament cap a un nou model on el transport públic sigui una alternativa real i eficaç.

I el desenvolupament d'un sistema ferroviari potent, modern, eficient i digne (com el que he descrit i descriu també el PDST) és una peça fonamental en aquest canvi de model.

Per això, no em varen agradar les declaracions del conseller de Transports, el socialista Joan Boned, en les que "aparcava" el projecte del tren de Llevant. El nou Govern Balear ha de ser molt insistent exigint a l'Estat un tractament JUST i el compliment dels seus compromisos amb Balears en matèria ferroviària i transport públic. Simplement, s'ha de demanar que ens arribi la part que ens correspon d'aquest gran desenvolupament ferroviari que s'està fent a la península.

NO PODEM NI VOLEM RENUNCIAR!

Posted in Mobilitat . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

DESIMPUTAT. Tres conclusions sobre l'Auto de l'AudiŔncia i una confessiˇ

antoniverger | 01 Agost, 2015 13:16

Tres CONCLUSIONS de l'AUTO de l'AUDIÈNCIA i una confessió

1) L'Audiència diu clara i rotundament que NO estic IMPUTAT per la comissió de cap delicte.
Després d'un any i mig, es tracta del primer pronunciament judicial favorable en la línia del que sempre hem defensat.

2) L'Audiència constata que:
a) el gerent de SFM, JR Orta, va tardar més de 3 mesos en contestar un requeriment judicial (de fet, va esperar i allargar els terminis fins que varen passar les eleccions),
b) Orta fins i tot va ser advertit pel jutjat de que es podien acordar contra ell diligències per un delicte de desobediència.

3) L'Audiència admet que "lo que está sucediendo...es una dilación intolerable y ya después de tantos meses de investigación el estatus de imputado deja de ser una garantía para convertirse en una carga".

Ara que començam a veure la llum al final del túnel vos he de CONFESSAR que tot plegat ha estat una mica dur. A partir d'una denúncia falsa, "política", malintencionada (el denunciant, JR Orta, em va reconèixer en persona que ell era conscient de que la seva denúncia "no tenia cap fonament ni recorregut"), s'ha generat una situació autènticament SURREALISTA.

Simplement, fent feina per la millora del transport públic, vàrem decidir electrificar la línia Palma-Inca (i vàrem tramitar els projectes d'electrificació fins a Sa Pobla i Manacor).
A la vista de que SFM ja disposava d'uns trens elèctrics, els tècnics varen determinar que s'havien d'adquirir els nous trens per cobrir el trajecte Palma-Inca al mateix fabricant dels trens elèctrics que ja teníem (una situació prevista dins la Llei de Contractes del sector de transports).
Evidentment, els trens es varen comprar exactament en el moment i en la quantia que els enginyers varen establir.

Veure convertida aquesta operació ordinària d'adquisició de trens (idèntica a les que ha fet SFM, o FEVE o RENFE, tota la vida), amb tots els informes favorables, tramitada impecablement a nivell administratiu, en un "grave caso de corrupción de la cúpula de transportes del Pacte", amb les conseqüències personals i polítiques que això té, genera una sensació d'impotència i ràbia enormes.

Per sort, després de l'Auto de l'Audiència d'ahir (i després de les declaracions en seu judicial dels enginyers, dels "oblits" i dilacions de n'Orta, etc.) pareix que tot s'encamina cap a una resolució favorable i definitiva.
El PP volia acabar amb jo "políticament" i perjudicar MÉS...i n'hem sortit REFORÇATS!

Una vegada més (i no em cansaré de repetir-ho), MOLTES GRÀCIES A TOTS els que m'heu donat suport tot aquest temps

Posted in Mobilitat . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

CONFIRMAT: El PP juga brut impedint l'arxiu del cas SFM

antoniverger | 06 Maig, 2015 11:52

Dia 3 de març el jutjat d'instrucció nº 5 va sol·licitar al gerent de SFM, JR Orta, les còpies de l'expedient de contractació de l'assistència tècnica de SFM. 

L'expedient no té cap problema i pensam que és la darrera passa abans de tancar definitivament les diligències judicials obertes arrel de la denúncia formulada pel mateix Orta, contra jo i altres companys de la Conselleria de Mobilitat, per l'adquisició dels trens elèctrics que cobreixen actualment la línia Palma-Inca.
A hores d'ara ja ha quedat molt clara la falsedat i inconsistència de la denúncia. De fet, en una situació insòlita, va ser Orta, el propi denunciant, qui va acabar declarant davant la jutgessa per intentar justificar com s'havia pogut "oblidar" d'aportar a Fiscalia l'informe jurídic que aclaria i explicava exhaustivament tota l'operació. Nosaltres ni tan sols hem declarat ni s'espera que ho facem. 

Ahir, dia 5 de maig, encara no constava als jutjats cap contestació de SFM a la sol·licitud de dia de 3 de març. 
És a dir, per complimentar una petició que es pot resoldre en 1 dia (simplement s'han de fer unes fotocòpies!!) JR Orta ja du "consumits" més de 2 mesos! I espera.
Se li deu haver "traspaperat" a Orta la petició dels jutjats com ja li va passar amb l'informe jurídic que justificava l'adquisició dels trens?
No ho crec. Ja vaig denunciar públicament dia 9 d'abril que Orta no contestava i li vaig fer saber personalment a ell, a Antonio Gómez i a JR Bauzá. Ara, 27 dies després de la denúncia, l'única explicació possible és que el PP està obstaculitzant intencionadament l'acció de la Justícia i allargant artificialment els terminis. Simplement, no volen l'arxiu de la causa abans d'eleccions.
 
Queda confirmat així que al PP no tenen cap escrúpol i són capaços de jugar molt brut. JR Orta en persona, dia 4 de juny de 2014, a les oficines de SFM, devers les 10.30, em va dir, davant testimonis, que era conscient que la denúncia que havia presentat a Fiscalia contra jo "no té cap fonament jurídic i no té recorregut". Algú capaç de fer això no ha de tenir ara cap problema en dilatar la situació, mentre la jutgessa i la fiscal li permetin. No oblidem que en aquest cas Orta rep instruccions directes del vicepresident Antonio Gómez, home fort del PP i de màxima i directa confiança de JR Bauzá.
 
Què podem fer? Poca cosa, a part de denunciar-ho públicament i d'insistir a la jutgessa perquè reiteri la petició de documentació. 
 
En qualsevol cas, per molt que el PP intenti impedir l'arxiu del cas SFM, JA HEM GUANYAT.
Ha quedat molt clar a ulls de tothom la mala fe del PP. A més, JR Orta, a qui fa pocs mesos tothom ubicava a un lloc preferent a la candidutara del PP de Palma (es va publicar a premsa), s'ha "caigut" de les llistes. Pareix evident que el descrèdit de la seva denúncia falsa li ha pogut passar "factura". El "boomerang" que va llançar amb traïdoria contra nosaltres ja ha començat a retornar contra ell mateix. I quan d'aquí poc s'arxivi la seva denúncia, també haurà d'afrontar la querella que presentarem per denúncia falsa.
Aquests comportaments quasi mafiosos no poden quedar impunes.  
 
     

Posted in Mobilitat . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11  SegŘent»