facebook twitter flickr youtube Sindicaciˇ

Antoni Verger

Presentaciˇ

antoniverger

Portaveu de l'Assemblea del PSM-Entesa a Palma i Portaveu del grup municipal de M╔S per Palma

Menu

Menu:

Categories

Mobilitat [12]
General [10]
Palma [21]
Sostenibilitat [1]
Entrevistes [7]
Palma Ara [2]
PSM-Entesa Nacionalista [1]
Aniversari [1]

Cercador



AnÓlisi (molt personal) de les Eleccions Generals 2015.

antoniverger | 22 Desembre, 2015 14:26

LA CLAU: El model social i polític de l'Estat espanyol està esgotat. Els joves (i bastants majors) no tenen feina ni cap perspectiva de futur. I la connivència entre elits econòmiques i el poder polític bipartidista és evident (monopoli elèctriques, rescat bancari, frau fiscal de les grans corporacions, etc.).
L'anhel de canvi, de ruptura amb aquest estat de coses, l'ha sabut representar molt bé Podemos. Aquest ha estat el factor clau (i no un altre) que ha provocat que MÉS hagi quedat sense representació al Congrés dels Diputats. L'onada ha estat molt forta i moltes persones properes a MÉS han optat pel partit de Pablo Iglesias. 
Felicitacions sinceres a Podemos pels seus bons resultats. Els hi desig molta sort i encerts en la seva tasca. I que segueixin guanyant cada vegada més força a nivell estatal a costa del bipartidisme PP/PSOE i la seva crossa (C's). 

AUTOCRÍTICA: Vaig ser molt crític quan es va conformar el Govern. Per responsabilitat vàrem acceptar la presidència del PSOE i que Podem quedàs fóra. Segueisc pensant el que ja vaig manifestar en aquell moment a l'Assemblea de MÉS. No ho hauríem d'haver acceptat. El PSOE i Podem estan exactament on volien. I nosaltres en una posició intermitja, difícil, que Podem i PSOE aprofiten en benefici seu i detriment nostre.  
Dit això, veig uns governs que estan fent coses molt positives (aturada importació de fems, ecotaxa, renda social garantida, frenada dels desnonaments a Palma, aturada Ses Fontanelles, augment de pressupost i personal a Educació i Salut als Pressuposts 2016, etc.). També veig molta gent preparada i compromesa al capdavant de les institucions (parl dels càrrecs públics de MÉS, els que conec).
No puc amagar que no m'agraden algunes indecisions i lentituds dels governs, ni tampoc alguns nomenaments. Però sense conèixer les circumstàncies concretes, de vegades es pot ser injust. 
En qualsevol cas, tenc molt clar que ni l'articulació ni la gestió dels governs ens han restat suport electoral de manera significativa. El factor clau i determinant ha estat un altre. Ja l'he dit. L'anhel de transformar una realitat injusta i la identificació de Podem amb aquest anhel.  
 
MÉS PAÍS: Des de MÉS compartim aquest desig de canvi profund però seguim convençuts de que aquesta terra nostra necessita un projecte polític propi, de base, que la vertebri social i políticament. No arreglarem els nostres problemes fins que no entenguem que estam discriminats negativament i som considerats (i tractats!) com a ciutadans de 4rta categoria a l'Estat espanyol. 
Tenim a Sanitat les llistes d'espera i a Educació les ratios alumne/professor més elevades de tot l'Estat, tenim la nostra economia asfixiada (i menys llocs de feina!) perquè no se compensen els costos d'insularitat ni podem gestionar els aeroports, tenim també un sistema de transport públic i de protecció dels nostres espais naturals molt deficients, i el nostre patrimoni abandonat, i el món cultural aïllat i sense impuls, etc.
Lamentablement, després dels resultats electorals de diumenge a Balears, en que hem substituït el bipartidisme per un quadripartidisme estatal, a Madrid, als Ministeris (un món que conec bé), ho seguiran tenint clar: Balears és una "província rica" que està "còmoda" amb el tracte que té per part de l'Estat. 

Per això és imprescindible que seguim fent feina. Perquè tenim raó i perquè és de justícia. Malgrat hem pujat en un context molt difícil, i hem obtingut uns bons resultats (excel·lents si els comparam amb el que ha passat a Galícia, Navarra, Euskadi, Canàries, Aragó, etc.), han estat insuficients. Necessitam avançar en autoconsciència. Autoafirmar-nos. I no deixar-nos trepitjar. Som un poble, som ciutadans i ciutadanes, i volem que se'ns tracti de manera digna. 

Posted in General . Comentaris: (2). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Pregˇ del Desembarcament del Rei en Jaume (Santa Ponša, 7/09/2015)

antoniverger | 08 Setembre, 2015 19:10

Bon dia a tothom

Som un assistent assidu a n'aquesta ja tradicional commemoració del desembarcament del Rei en Jaume a Santa Ponça. Per això vos podeu imaginar l’honor que representa per jo ser el pregoner. Moltes gràcies companys de MÉS per Calvià per convidar-me a fer el pregó, a més, en un ANY MOLT ESPECIAL. 

Per primera vegada en la història, l'Ajuntament de Calvià té un regidor sobiranista d'esquerres, Rafel Sedano, militant del PSM, de MÉS, i això és fruit de la bona feina de l’agrupació de MÉS per Calvià i de l'audàcia, la convicció i la perseverança del propi Rafel.

Aquest primer regidor sobiranista tampoc no hagués estat possible sense la feina prèvia, durant anys, en un ambient poc propici (ho direm així), de l'agrupació de Calvià i de gent com na Dolors Fortesa-Rei, persona excel·lent, compromesa, valenta i lluitadora, a qui admir molt.

És un any molt especial també perquè Catalunya està en un moment crucial. En dura lluita per poder exercir el seu dret a decidir com a poble, front un estat que no té més recurs que les amenaces ni més argument que el compliment d'una Llei “inamovible” que impossibilita l'exercici d'un dret democràtic bàsic, el dret d'autodeterminació. Enguany, des d'aquí, és obligat també desitjar molta força al poble català en la seva lluita cap a la llibertat i la plenitud nacionals, cap a la seva independència si així ho decideix democràticament.   

El motiu d’aquest pregó és commemorar uns FETS HISTÒRICS que tengueren lloc en aquest mateix indret. Efectivament, dia 5 de setembre salparen dels ports de Tarragona, Salou i Cambrils més de 150 naus catalanes cap a la conquesta de Mallorca.

Tota la mar semblava blanca de les veles: tan era gran l’estol”, es diu al “Llibre dels Fets”. Segons les cròniques, devers 800 cavallers i més de 10.000 soldats conformaven l’expedició. Volien desembarcar a Pollença però finalment el vent va fer canviar de plans Jaume I i l’esquadra arriba Santa Ponça, on es produeix un primer desembarcament aquí mateix, dia 10 de setembre de 1229, de 150 cavallers i 800 soldats, que derroten per primera vegada l’exèrcit del valí de Mayurka, Abu Yhaya. Així comença la conquesta de Mallorca, la qual acaba amb la brutal entrada de l’exèrcit cristià a la Madina Mayurka dia 31 de desembre d’aquell mateix any. Aquests són els fets històrics, uns fets que no cal amagar que varen ser brutals (com ho eren tots els episodis de guerra de l’època), uns fets que se solen resumir dient que “els catalans varen conquistar Mallorca”, una frase que, essent certa, amaga una realitat encara més precisa: el que va passar realment aquell setembre de 1229 a Santa Ponça és que “els mallorquins (nosaltres) vàrem arribar a l’illa”. No és tan que uns tercers, “els catalans”, conquistassin la nostra illa. El que va passar és que els mallorquins, els que actualment ens consideram i sentim com a tals, vàrem arribar a Mallorca.

No estic renegant en absolut dels habitants més antics de Mallorca, de la nostra prehistòria talaiòtica, dels foners, de la romanització, dels jueus, de la dominació bizantina ni de la musulmana (andalusí i almohade), totes elles cultures i poblacions que han deixat sens dubte un substrat en la Mallorca actual. Simplement estic dient que 1229 és la data fundacional de l’actual Mallorca, de l'actual poble mallorquí.  

Per això, recordar aquesta història, aquesta commemoració del desembarcament a la costa de Calvià del Rei en Jaume, és sobretot un acte de reivindicació i RESISTÈNCIA. Perquè tots sabem que aquesta història ens l’han volguda amagar. Generacions i generacions de mallorquins escolaritzats han crescut coneixent i identificant-se amb la història dels reis Godos, les gestes del Cid Campeador, o la conquesta castellana d’Amèrica, etc. però no han sabut pràcticament res de la història de Mallorca, de les nostres centenàries institucions d’autogovern (Jurats del Regne, la Universitat, el Gran i General Consell, el Sindicat Forà, etc.), ni de la història del nostre poble, que comença el setembre de 1229. Ens han volgut desposseir de la nostra memòria, de la nostra llengua, en definitiva, de la nostra identitat. Durant anys, i ara encara, se’ns ha volgut “espanyolitzar”, com va reivindicar l’inefable ministre Wert, ara feliç (i ben pagat) ambaixador a París.

Però hem resistit, i cada vegada tenim més força, com vàrem demostrar amb la manifestació històrica de les 100.000 persones el 29 de setembre de 2013. Aquell dia va quedar clar que hi ha país, cada vegada més auto conscient, i sobretot, que no ens deixam trepitjar. Un govern autoritari i antimallorquí va voler marginar la nostra llengua a l’escola i l’administració, però es va topar amb un poble valent i combatiu, que el va derrotar, primer socialment, i després políticament, amb les eleccions del 24M. Tot plegat una gran lliçó de dignitat col·lectiva. Anaven a per nosaltres, però no ho han aconseguit. Hem guanyat. Els hem derrotat. Som mallorquins i volem seguir sent mallorquins. Aquest és el missatge del 29S de 2013, una fita, un punt d’inflexió històric, en que un poble que molts pensaven conservador i conformista es va demostrar vigorós i digne.

Però malgrat cada vegada siguem més forts, i hi hagi motius per l'optimisme, tots els que som aquí també som conscients que seguim NEDANT CONTRACORRENT. Estam compromesos i lluitam per la seva supervivència d'una cultura en inferioritat de condicions, en un territori on la llengua predominant és una altra, amb unes indústries audiovisuals i culturals molt més potents que les nostres. I això sabem que de vegades és complicat. Sabem el que signifiquen mirades de desaprovació quan entres a determinats establiments parlant en català. Tots hem vist cambrers que no tenen cap problema en fer un esforç per entendre i contestar en anglès però que es neguen a fer el mateix amb la nostra llengua. Sabem que de vegades són possibles fins i tot agressions verbals quan intentes exigir els teus drets lingüístics. A Cris Juanico l'altre dia, a un vaixell de Baleària, li varen enviar la Guàrdia Civil per voler fer-se entendre en català.

Tots els que som aquí sabem que nedam contracorrent intentant mantenir el compromís amb una cultura petita, minoritzada al seu propi territori, i sense un estat que la defensi, sinó més bé el contrari.

Ara bé, en nedar contracorrent hi ha graus. Alguns de vosaltres sou fills de pares conscients del valor de la nostra cultura i de la necessitat de la seva preservació. Així vos ho varen transmetre i vàreu arribar d'una manera natural a aquest compromís.

D'altres, però, ho hem tengut una mica més difícil. Aprofitaré aquest pregó per fer-vos una petita confessió: jo VAIG SER UN NIN CASTELLANOPARLANT. Nascut l'any 74, fill de pare mallorquí i de mare també mallorquina però filla d'immigrants (els meus padrins eren d'Albacete i Terol), la meva llengua materna va ser exclusivament el castellà. No culp als meus pares. La seva educació “espanyolitzadora” els va fer pensar que “el millor” pels seus fills era que tenguessin com a llengua principal la castellana, la bona, l'important. “El mallorquí ja l'aprendran”, deien a ca meva. Però a la Palma dels anys 80, sense escoltar  català a ca teva, ni al carrer, ni a l'escola, ni als mitjans de comunicació, no l'aprenies.  I fins als 13 anys vaig ser un nin monolingüe.

Però jo, a més de monolingüe en castellà, era també un nin un poc raro. Vivia al Camp Redó i passava sovint camí de ca “la abuela Maria” per davant els habitatges coneguts com a “Corea”.

Quan passava observava els al·lots de la meva edat (12 o 13 anys) que vivien allà, i comprenia que ells no anirien mai a la Universitat ni tendrien les mateixes oportunitats que jo, simplement perquè havien nascut 8 carrers més amunt de ca meva. I això ho sentia molt INJUST. Me rebel·lava. M'estava fent d'esquerres sense saber-ho, de manera instintiva, per sentiment, per reacció contra la injustícia. No podia ser. Totes les persones, tots els nins havíem de tenir les mateixes oportunitats.

De la mateixa manera, em vaig començar a entémer que el mallorquí era una llengua dèbil, en retrocés. Com era possible que jo mateix vivint a Mallorca, sent fill de mallorquins, no el m'haguessin ensenyat i no el xerràs? Al meu col·legi de Palma una majoria de companys no el xerraven. En canvi, entre la gent més gran, els meus padrins, tios, sí que era una llengua habitual. La conclusió era clara. El mallorquí, el català de Mallorca, s'estava perdent. I jo mateix, un nin mallorquí de 13 anys i castellanoparlant, era la millor prova. I això també era una injustícia. No podia ser que es perdés una llengua, i a més sent la pròpia de l’illa.

Un dia a 8è d'EGB vaig arribar a l'escola decidit a canviar de llengua. Les primeres setmanes varen ser complicades, acumulant errades, alguna burla i problemes de comunicació. Però aviat parlava català prou bé. I des de llavors. Així, essent  la meva llengua materna el castellà, ara mateix sent com a la meva llengua, la catalana. En català pens, escric, faig feina, estim i somiï.

M'imagin que ara enteneu millor perquè ja fa anys que venc assíduament al pregó del desembarcament a Santa Ponça. Per això som tots avui aquí. Venir és una forma de resistència, un acte de memòria necessari, de compromís amb la nostra llengua i cultura encara amenaçades. 

Aquests dos compromisos bàsics LLUITA PER LA JUSTÍCIA SOCIAL I PER LA NOSTRA LLENGUA I CULTURA, adquirits de manera quasi instintiva quan només era un nin, m'han acompanyat tota la vida i formen part del meu ésser més íntim. Per jo són dos compromisos i dues lluites INDISSOCIABLES. Tenen exactament el mateix fil conductor, la reacció contra la injustícia, en favor del dèbil. Exactament igual que la lluita feminista, la lluita ecologista, la lluita LGTB, la lluita antiracista, etc. Per tot això vaig decidir militar en el PSM ara ja fa 20 anys, i per això he fet i seguiré fent feina a MÉS per Mallorca. Perquè la política és l'arma més poderosa que tenim els ciutadans per lluitar contra les injustícies. Alguns volen que la gent no sàpiga això, intenten fer de la política un joc brut, totalment prescindible, no hi ha alternativa, diuen, la ciència econòmica marca el camí del que s'ha de fer. Alguns poderosos ens volen convèncer de que no hi ha marge i s'ha de ser “realista”, de que les injustícies i la destrucció ecològica del planeta no són tan greus, o que el camí de les llengües minoritàries és tanmateix desaparèixer.  I no és cert. Hi ha alternatives. Com a ciutadans conscients i crítics, hem de reivindicar la política, la política en majúscules, al servei de la gent, dels més desprotegits i del bé comú.

No puc acabar aquest pregó, que ha començat rememorant uns navegants travessant la Mar Mediterrània, i que ha seguit denunciant injustícies, sense una un record per totes les persones que arrisquen la seva vida, i la dels seus fills, travessant la mar, fugint desesperats de la guerra i el caos en què s'han convertit Síria, Líbia o Iraq. Tots sabem que EEUU, Regne Unit, França, la Unió Europea en general, tenim una responsabilitat directa en el que està succeint en aquests països. No podem eludir la nostra responsabilitat ni ser egoistes. Dret d'asil, ajuda i millora de les condicions de vida dels refugiats allà on siguin, i compromís en generar les condicions perquè puguin tornar aviat als seus països.

Vull acabar aquest pregó desitjant que aquest sigui un bon any per la Justícia, pels més desprotegits, per la nostra llengua i cultura, i per tota la bona gent compromesa que ens hem trobat avui aquí. Que ens poguem veure aquí tots l’any que ve i poguem celebrar moltes victòries.

Visca MALLORCA!!

Posted in General . Comentaris: (1). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Resposta a Antoni Riera: Sobirania, M╔S i Podem i "La canšo del no gosar poder"

antoniverger | 29 Agost, 2014 11:16

El passat dia 26 d'agost vaig publicar un article d'opinió al Diario de Mallorca que vaig titular "MÉS i Podem: L'alternativa el 2015". Va generar molts comentaris, reflexions, algunes crítiques, etc. que he procurat anar contestant per diversos mitjans.

Capítol a part mereixen però les reflexions del company Antoni Riera al seu blog d'opinió a l'ARA Balears: "La cançó del no gosar poder". En Toni és una persona intel·ligent, que segueisc, escriu bé, i crec sincerament que compartim totalment lluita i anhels. Però comentant i valorant el meu escrit fa algunes afirmacions i  arriba a algunes conclusions que m'agradaria aclarir, contestar i algunes fins i tot desmentir. 

Diu Riera al seu blog en relació al meu article que "en una primera lectura ràpida, interpret l’article com una aclucada d’ull a Podem, com un intent d’acostament per mirar de configurar una majoria suficient que lideri el canvi a les Balears."

Efectivament, això és exactament l'article. "MÉS i Podem: L'alternativa el 2015" no pretèn ser cap reflexió (i molt menys mínimament profunda) sobre temes polítics de més envergadura com el sobiranisme, els objectius polítics i estratègics de MÉS, sobre si són necessaris i convenients o no pactes preelectorals o post-electorals amb Podem o altres forces, sobre l'unitat de l'esquerra, etc. En absolut. Els seus objectius són molt modestos. Simplement constat que:

1. Podem és una força emergent que jugarà un paper decisiu a Balears el 2015.
2. MÉS és una força política sòlida, que combina trajectòria i renovació, que té voluntat d'obrir-se a tota la societat, i que pot aconseguir molt suport electoral el 2015.
3. MÉS i Podem, tot i què tenim diferències, compartim molts plantejaments i és bo que cooperem i col·laborem al màxim (no especific de quina forma, això ho han de decidir les bases respectives) per aconseguir tota una sèrie d'objectius comuns. I a l'article pos l'accent, lògicament, en els aspectes que MÉS i Podem compartim. 

Ni més ni pus. No pretenc establir amb l'article les bases o els objectius estratègics de MÉS per Mallorca. I dic això perquè crec que aquí radica fonamentalment el malentès que provoca algunes afirmacions de n'Antoni Riera que crec important contestar.

Antoni Riera segueix dient que "no troba cap referència a reivindicació de la sobirania i la independència de les Illes Balears". I jo contestaria que la raó és simplement que l'article no va d'això. Com he dit se limita a destacar les coses que compartim MÉS i Podem sense voler anar més enllà.

Malgrat això, hi surten referències constants als plantejaments històrics del sobiranisme i nacionalisme balear. Així, es diu que MÉS parteix de la millor tradició del "nacionalisme progressista", es parla del valor de MÉS "com a força autocentrada en els problemes de les persones que viuen i treballen a Balears", del compromís amb la "nostra llengua i cultura", i de la necessitat de "canvis profunds en el model de relacions amb l'Estat", etc. 

Totes aquestes referències però són obviades per Riera que acaba dient que l'única cosa que li recorda a sobiranisme al meu article és "un eufemístic dret a decidir dels pobles". I arriba a afirmar que no sap si això se deu referir al "poble palestí, saharauí o kurd". Ah no! Això sí que no li puc deixar passar a l'amic Riera. Evidentment tots els pobles del món tenen dret a l'autodeterminació, però el poble pel qual MÉS per Mallorca demana el dret a decidir és el poble de Mallorca i de les Illes Balears. De fet, al moment de prendre possessió del meu càrrec com a regidor de l'Ajuntament de Palma, vaig prometre la Constitució recordant públicament que ho feia "per imperatiu legal" i "sense renunciar al dret a decidir del nostre poble". Tenim i tenc molt clar quin és el meu poble i per qui feim feina.

Seguint, crec, amb el malentès generat en la confusió sobre els objectius del meu article, Riera afirma que li pareix "forçat" que jo parli d'una revolució política i no faci ni una menció al procés sobiranista català. I li he de tornar a dir. És que l'article tracta sobre canvis profunds en el panorama polític balear. El marc territorial de "MÉS i Podem: L'alternativa el 2015" se limita a les Illes Balears. Clar que seguesc amb interès i emoció el procés cap a la llibertat nacional del poble català. I clar que m'agradaria que un dia fós possible viure uns dies semblants a Mallorca i Balears. Per això duim al PSM quasi 40 anys fent feina! Milit des del 1996 i tenc molt clara quina és la història, la llengua i la identitat nacional dels mallorquins. Però torn a repetir, el meu article no anava d'això.

Podria acabar aquí. Però no voldria que en Toni m'acusàs de defugir el debat. Acaba la seva entrada al blog manifestant preocupació perquè observa que hi ha una "prevenció exagerada" a parlar d'independència o sobirania. Segurament aquesta és la motivació que l'ha duit a valorar críticament el meu article al DM. I no li vull deixar de contestar de manera frontal. MÉS per Mallorca no durà la independència dins el seu programa electoral el 2015. No és una bona idea. No l'ha duita mai el PSM i no la durà ara MÉS, que vol ser una força política plural, integradora i aglutinadora de tota l'esquerra mallorquina, i que pretèn connectar les seves propostes amb una majoria social.

El que sí durà MÉS dins el seu programa és el reconeixement del dret a decidir del nostre poble. Aquest principi democràtic bàsic sí que es compartit per tots els integrants de MÉS i forma part irrenunciable del discurs polític i dels eixos estratègics de MÉS per Mallorca. Igual que la lluita per la justícia social, pel territori, pels drets laborals i de les dones, per un tractament fiscal just per a Balears, per la llengua i cultura, etc.

Va ser Josep Maria Llompart el que va dir en referència al PSM que "vosaltres no heu oblidat el somni; tot coneixent, però, en cada moment allò que la realitat permetia. Somiadors i realistes alhora, heu sabut mantenir la dignitat i l’honor de la lluita política”.

No oblidar el somni però saber allò que la realitat permet a cada moment. Aquesta és l'única manera per fer avançar la recuperació de la consciència nacional dels mallorquins i el sobiranisme polític. Hem avançat els darrers anys, i seguirem avançant, fent pedagogia, amb propostes concretes, explicant el déficit fiscal de Balears (un 13% de PIB balear se'n va a Madrid via imposts i no torna), la injustícia i els perjudicis que ens causa AENA, l'inversemblant sistema d'AVE's mentre aquí no podem tenir un tren de rodalies mínimament digne, etc. Però pens que és contraproduent per seguir avançant, insistir en reivindicar l'independència des de l'àmbit polític per les places i pobles de Mallorca. Aquesta segurament és la discrepància de fons que tenim n'Antoni Riera i n'Antoni Verger. Compartim anhels i lluites d'alliberament social i nacional, però dissentim en la manera d'arribar-hi. El que és segur és que hem de seguir parlant, col·laborant, si fa falta intercanviar punts de vista i discrepar, però sempre caminant junts.

Posted in General . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

M╔S i Podem: L'alternativa el 2015

antoniverger | 27 Agost, 2014 15:06

A qualsevol observador una mica atent que recorri els barris, conversi amb gent diversa i observi com es mouen les xarxes socials no se li pot escapar que estam a les portes d'un autèntica revolució política, tant a l'Estat espanyol com a les Illes Balears.

El règim constitucional del 78 s'enfondra deslegitimat per l'atur, la precarietat laboral, la corrupció de les elits, l'estafa de les elèctriques i del sistema bancari, la poca qualitat democràtica, etc. Una de les conseqüències immediates d'aquest esfondrament serà la fi d'un sistema de representació política articulat al voltant del bipartidisme de PP i PSOE. La darrera enquesta del CIS apunta clarament en aquesta direcció.

Comença a ser evident que molts ciutadans, sobretot antics votants del PSOE, d'EU i abstencionistes, optaran per votar Podem a les eleccions locals i autonòmiques de Balears el 2015. Aquesta irrupció de Podem pot deixar al PSIB-PSOE per davall del 20% dels vots. UPyD i EU, formacions polítiques que fa només uns mesos pareixien tenir assegurada l'entrada amb força al Parlament de les Illes Balears i a l'Ajuntament de Palma, ara per ara sembla difícil que hi puguin accedir. Igualment, observant el resultat de les eleccions europees, les enquestes, i el clima polític al carrer, pareix molt difícil que el PP pugui superar el 35% dels vots i que partits com el PI o VOX obtenguin representació.

MÉS per Mallorca, l'esquerra mallorquina, integrada per militants que duen 40 anys participant activament a la lluita ecologista, per la justícia social, i en la defensa de la nostra  llengua i cultura, tendrà sense dubte un paper principal en aquest nou escenari que s'obrirà a partir del maig del 2015.

MÉS és una opció sòlida, amb una militància combativa i valenta, arrelada al país i a la seva gent. Els partits i ciutadans que l'impulsam fa temps que hem assumit la convicció que cal desterrar els vicis del sistema de representació política i del funcionament dels partits. Per això, MÉS s'ha dotat d'unes estructures assembleàries, horitzontals, s'han diluït els partits i els seus “aparells”, i s'ha convidat a tota la ciutadania progressista i que estima Mallorca a participar del projecte amb un procés de primàries obert en el que tothom podrà votar i formar part de les llistes electorals a les eleccions de 2015. D'aquesta manera, partint de la millor tradició del nacionalisme progressista i de l'ecologisme polític, s'està treballant per configurar una eina política nova, que transcendeixi els partits, plural i transparent, al servei dels ciutadans. 

Per una altra banda, a les properes eleccions locals i autonòmiques una bona part de la ciutadania acudirà a les urnes amb la motivació de posar punt i final al desgovern Bauzá i les seves polítiques contra l'ensenyament, contra els serveis públics, contra el territori i contra la llengua i cultura pròpies. MÉS és exactament l'antítesi del que representa i vol imposar Bauzá. La implicació i compromís de molts militants i simpatitzants de MÉS durant aquest darrers 3 anys, en tots els moviments de protesta contra les agressions dels governs del PP, farà sense dubte que MÉS per Mallorca i MÉS per Palma puguin aconseguir el suport de molts de ciutadans el maig de 2015. No vull obviar que l'aparició de Podem dins la política balear també pot frenar les expectatives de creixement de MÉS, sobretot cap a nous electors. Però el treball diari i de base dels nostres militants, el seny, valentia i sentit comú de les nostres propostes, l'obertura a la societat, i sobretot, el fet de ser una força política autocentrada en els problemes de les persones que viuen i treballen a les Illes Balears i els seus municipis, són factors que atorgaran molta fortalesa a MÉS en el context d'unes eleccions locals i autonòmiques.  

Així doncs, l'escenari electoral més probable el maig de 2015 establirà un equilibri de forces inèdit, amb un PP molt lluny de la majoria absoluta i sense possibles aliats per conformar-la, i on la suma de MÉS i Podem pugui obtenir més vots que el PSOE, i fins i tot que el PP, tal com ja va succeir a les eleccions europees. Si se confirmen aquestes tendències, ja apuntades a les enquestes, significaria un tomb radical del panorama polític balear. 

Així, per primera vegada podríem tenir a les principals institucions de Balears una majoria de representants polítics absolutament compromesos amb la justícia social, amb els serveis públics, amb la defensa del territori, amb la radicalitat democràtica, amb el dret a decidir dels ciutadans i dels pobles i amb els valors republicans. Pels moviments socials, veïnals, ecologistes, feministes, pel món de la cultura i, en general, pels ciutadans treballadors i honrats (que som immensa majoria), aquesta nova majoria política serà una oportunitat única per fer avançar de manera decidida canvis profunds en el model social, territorial, democràtic, de relacions amb l'Estat, energètic, de mobilitat, etc. que permetin millorar les condicions de vida de la gent, desterrar comportaments corruptes, i posar la política i les institucions clarament al servei de l'interès general i dels ciutadans que viuen i treballen a les Balears. 

Evidentment hem de tenir en compte les limitacions de l'àmbit institucional local i autonòmic, condicionats a nivell jurídic i macroeconòmic pels àmbits de decisió estatal, europeu i global. I hem de tenir molt present també que farà falta molta feina, intel·ligència i generositat, tant als moviments socials com a les forces polítiques, per a conduir entre tots de manera fructífera aquest ambiciós procés de canvis que ansia la societat. Tot i així, malgrat les dificultats i limitacions, amb un escenari polític en què MÉS i Podem seran la clau i l'eix de l'articulació de qualsevol majoria política, existirà per primera vegada en la història política de les Illes Balears la possibilitat d'aconseguir les transformacions profundes que volem i necessitam la majoria. No podem deixar perdre aquesta oportunitat.            



Posted in General . Comentaris: (0). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent

Intervenciˇ completa demanant la retirada de la Llei de Funciˇ P˙blica

antoniverger | 20 Febrer, 2012 14:39

Aquí teniu la meva intervenció completa demanant la retirada de la Llei de Funció Pública al Plenari de l'Ajuntament de Palma del passat dia 26 de gener.

També he inclòs la intervenció de la Regidora de Funció Pública, perquè pogueu comprovar el "nivell" de les argumentacions del PP amb aquest tema, i la meva rèplica posterior.  

 

 

Posted in General . Comentaris: (6). Retroenllašos:(0). Enllaš permanent