facebook twitter flickr youtube Sindicació

Antoni Verger

Presentació

antoniverger

Portaveu de l'Assemblea del PSM-Entesa a Palma i Portaveu del grup municipal de MÉS per Palma

Menu

Menu:

Categories

Mobilitat [12]
General [10]
Palma [21]
Sostenibilitat [1]
Entrevistes [7]
Palma Ara [2]
PSM-Entesa Nacionalista [1]
Aniversari [1]

Cercador



Mobilitat: Tots els polítics són iguals?

antoniverger | 16 Octubre, 2012 18:03

Un discurs molt estés afirma que els polítics “tots són iguals”. Una altra afirmació, derivada de l'anterior, és que no hi hauria diferències significatives entre dreta i esquerra a l'hora de gestionar les institucions. Lògicament això és fals per molts motius. Però pens sincerament que en pocs casos se fa tan evident la falsedat d'aquestes “veritats populars” com quan ens posam a analitzar les polítiques de mobilitat i transport públic a les Illes Balears dels darrers anys.

Els primers 16 anys d'autonomia (1983-1999), amb governs del PP (primer AP), varen seguir amb la inèrcia d'un sistema de transport regular per carretera, que se mantenia igual des dels anys 50, basat en concessions privades d'autobús, les “camiones” o els “correus”, que baixaven de cada poble fins a Palma els matins i retornaven als diferents pobles els capvespres.

L'any 1999 arriba al Consolat de Mar el primer govern del pacte de progrés. Per primera vegada podem parlar d'una autèntica política de transports a Balears. El transport col·lectiu és considerat un sector estratègic i s'inverteixen recursos públics. És l'època de la unificació de la imatge de tota la flota (marca TIB, busos pintats en vermell i groc) i dels primers contractes-programa, que permetien a les empreses concessionàries incrementar les freqüències i renovar les flotes. També amb el primer pacte s'aconsegueixen reobrir les línies de tren Inca-Manacor i Inca-Sa Pobla i se comença a elaborar el Pla Director Sectorial de Transports (PDTS), un instrument de planificació indispensable per dissenyar i establir el futur desenvolupament del transport públic a les nostres illes.

A l'any 2003 el PP torna al poder i s'inicia la descontrolada legislatura de Jaume Matas, de la qual els ciutadans encara pagam les conseqüències: corrupció i múltiples obres megalòmanes entre les que no podien faltar les grans autopistes, com la de Llucmajor o l'Inca-Sa Pobla. Transport públic? Únicament el Metro de Palma, 350 milions d'Euros malgastats en transportar menys usuaris que moltes línies de l'EMT, completament al marge de qualsevol justificació racional o criteri tècnic i al marge dels estudis del PDST.

El 2007 el resultat electoral permet un govern progressista i assumeix la gestió de la Conselleria de Mobilitat el Bloc, amb Biel Vicens al capdavant. El desenvolupament del PDST, aprovat l'any 2006 pel PP, i les polítiques de transport públic, esdevenen una prioritat bàsica pel Govern. La introducció de la targeta intermodal a totes les línies de bus interurbà (TIB) significa una autèntica revolució del transport col·lectiu a tota Mallorca. Les baixades de tarifes arriben al 80% en alguns casos. Trajectes que costaven abans 4, 5, 6 o fins a 8 Euros passaven a costar 1,20 o 1,50 Euros. Això, lligat a augments de freqüències i a l'adaptació dels horaris del bus a les necessitats dels ciutadans va provocar augments exponencials d'usuaris (48% d'augment d'usuaris a la línia de Santa Margalida-Palma, 40% a la Puigpunyent-Palma, 30% a l'Esporles-Palma, 26% a la de Bunyola, 20% a la de Llucmajor, 15% a la de Sóller i 12% a la de Felanitx-Algaida). Per primera vegada en molts anys se podia dir que tota la ciutadania de Mallorca disposava d'un veritable sistema de transport públic, amb tarifes de servei públic.

També en transport ferroviari l'impuls va ser evident. Se va aconseguir un Conveni d'inversions estatals per valor de 443 milions que va permetre començar a desenvolupar el que establia el PDST. Així va arribar l'electrificació del tren Palma-Inca-S'Enllaç, l'augment de freqüències (tren cada 20 minuts entre Palma i Inca), la posada en marxa d'un centre de control centralitzat, les millores en seguretat i telecomunicacions, i l'execució d'un 60% de les obres del tren-tram Manacor-Artà, tal com establia el PDST. També s'avança en la tramitació d'una altra actuació prevista al PDST, el tramvia de la badia de Palma.

Mentre, també entre el 2007 i el 2011, el govern progressista de l'Ajuntament de Palma llança una ambiciosa política d'eixos cívics, carrils bici, recuperació d'espai urbà pels vianants i augment de línies i freqüències de la EMT.

Arribam al maig de 2011, JR Bauzá, Mateu Isern i Maria Salom presideixen les principals institucions, torna el PP...i tornam a un escenari d'involució màxima en matèria de mobilitat.

A Palma se destrueix la columna vertebral del sistema de carrils bici, el carril d'Avingudes, se tornen introduir cotxes i camions a l'eix cívic de Blanquerna, se pugen tarifes, se baixen freqüències i, fins i tot, se suprimeixen línies de l'EMT. El Govern paralitza les obres a mig fer del tren de Llevant mentre el Consell posa en marxa la maquinària per gastar 150 milions d'Euros en fer el 2on Cinturó de Palma. És a dir, el Ministeri de Foment no té doblers per complir amb el Conveni Ferroviari amb Balears però sí que té doblers per començar unes noves obres d'autopista a principis de 2013. També s'han pujat exageradament les tarifes de tren i s'ha degradat el servei.

A algú encara no li han quedat clares quines són les prioritats del PP? Algú pot sostenir basant-se en fets que dreta i esquerra són iguals a l'hora de gestionar la mobilitat i el transport a Mallorca? Algú dubta que la dreta balear ha afavorit sempre un model de mobilitat basat en el cotxe privat i el consum de territori i recursos energètics de manera absurda i insostenible?

L'esquerra sempre ha estat compromesa amb l'objectiu d'intentar corregir un desequilibri modal en favor del cotxe evident a Mallorca. Aquest compromís parteix de la convicció de que si posam a disposició de la ciutadania unes infraestructures de transport col·lectiu i de mobilitat no motoritzada adequades seran molts els que optaran cada vegada més per anar a peu, en bici, en bus o tren a la feina, i no en cotxe com fins ara. La legislatura 2007-2011, amb augments exponencials d'usuaris al transport públic i l'eclosió de la bicicleta a Palma, és una demostració de que és possible un canvi de model a Mallorca i apostar per la modernitat, la mobilitat intel·ligent, i per la lluita contra la crisi energètica i el canvi climàtic.

Categoria: Palma. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »

Comparteix

Comentaris